La Sala

Bones llaminers! Avui us venim a explicar una curiositat que molt pocs saben sobre nosaltres.

El 1925, Josep Mª Orench va encarregar construir una gran casa per ubicar-hi el seu habitatge i l'ampliació de la pastisseria. Un cop acabada l'obra va decidir destinar la sala que hi havia al segon pis al negoci de la celebració d'esdeveniments com casaments, comunions i batejos.

A mitjans del segle XX, la sala era utilitzada per gent de casa humil que es casava a primera hora del matí. Tot just després de sortir de missa, nuvis i convidats es dirigien cap al Palau de la Dolçor on els esperava un bon esmorzar. Aquest podia variar segons les possibilitats dels comensals, el més senzill consistia en una deliciosa xocolata desfeta amb melindros, croissants i el famós Bismarck. Per altra banda, el més sol·licitat era un primer plat de pastes seques i un segon de Bismarck o assortit de rebosteria.

Durant molts anys els casaments del Palau de la Dolçor van ser molt populars. Al principi els clients eren blanencs, però amb l'arribada del turisme i de la immigració va anar augmentant la demanda procedent de fora del poble. D'aquesta manera es va poder anar variant els preus per poder aconseguir més beneficis.

Finalment, l'activitat de la sala va haver de tancar després d'una cerimònia en la qual hi va haver aldarulls entre comensals que van provocar destrosses a la casa. Per aquest motiu, Josep Mª Orench va decidir posar fi al negoci de la celebració d'esdeveniments. A partir d'aquell moment, la sala va passar a ser un magatzem i més tard l'ampliació de l'obrador, ja que aquest començava a quedar petit a causa de l'augment de la demanda de la pastisseria.

Bé llaminers, us ho esperàveu? Creieu que estaria bé tornar a obrir la sala després de tants anys? Us agradaria? Deixeu els vostres comentaris! Us llegim!